Deu anys i mig després d’haver estat escollit com a regidor a l’Ajuntament de les Franqueses, crec que ja començava a ser hora de plegar i donar pas a altres persones. És una qüestió de salut democràtica.

Abans de res, gràcies. Gràcies a tots els veïns de les Franqueses. Gràcies als que heu confiat en mi i que en moments durs m’heu donat l’empenta necessària; espero no haver-vos defraudat. Gràcies als que heu estat crítics amb les meves opinions i les meves actuacions i m’ho heu dit des de la discrepància ideològica. Ha estat un honor i un privilegi haver estat regidor del nostre poble.

En Ferran, emocionat en la seva darrera intervenció com a regidor

Alguns mai van creure que Els Verds i aquell grenyut de 33 anys, acompanyat d’uns quants “radicals” de la Plataforma Ronda Nord NO, poguessin tenir representació a l’Ajuntament. Doncs aquells veïns van fer possible el que fins aleshores havia estat una utopia. No vam aconseguir evitar que es fes la Ronda, però sense el convenciment i la persistència dels veïns de Can Calet ara tindríem una autopista de sis carrils a tocar de les cases. Núria, Sergi, Cruz, Jaume, Paula, etc., el mèrit és tot vostre.

Des del primer ple, quan a la meitat ens va arribar la notícia de l’accident de Delsa, fins aquest darrer, passant per la moció de censura, el ple intens contra el Quart Cinturó o la campanya per evitar la incineradora dels Tamayo, sempre he procurat defensar les idees i les postures de l’assemblea d’Els Verds, amb el pacte ERC-Els Verds o ara des de Les Franqueses Imagina, amb honestedat i coherència. A vegades amb massa vehemència, a vegades amb paraules fora de to i a vegades pixant fora de test, però sempre, sempre, sempre pensant que el que he fet i com ho he fet era el millor pels interessos de la majoria dels meus veïns. Disculpeu-me pels errors comesos.

Pepe, Hilari, Esther, Eli, Pep, Èlia, Míriam, Elisabet, Rafa, etc., gràcies per fer-me veure que per pujar al vaixell d’un govern, cal que el capità no es dediqui a fer vies d’aigua constantment.

Andreu, Ramon, Josep Mª, Àngel, Teresa (en pau descansis), etc., no va sortir com desitjàvem, però el camí és llarg i qui sap què passarà la propera vegada.

Joan, Glòria, Ramon, Santi, Lourdes, Jordi M, Marta, Jordi G, Frederic, Joan P, Mercè P, Mercè H, etc., hem fet l’impossible, per fer-ho possible, ara només cal esperar i romandre amatents.

Aquests anys han estat intensos, plens de reunions i activitats diverses, traient les hores de dormir, de la feina i sobretot de la família. He viscut experiències i he conegut persones que no hauria pogut viure o conèixer sense ser regidor: experiències negatives, com rebre amenaces d’un mal mosso d’esquadra i haver d’acabar davant d’una jutgessa d’instrucció, acusat d’usurpació per defensar un company quan es va produir l’okupació de la masia de Can Calet, i experiències tan gratificants com la d’un senyor que dies després d’un ple al voltant del Quart Cinturó, mentre esmorzava en un bar, se’m va acostar, em va felicitar per les meves intervencions i em va dir que era votant de CiU, però que a les eleccions següents el seu vot seria per mi. Era cap al final de l’anterior legislatura i estava pensant no tornar-me a presentar. Allò va fer-me decidir a tornar-ho a intentar, i d’aquest darrer intent, només tenint-hi una ínfima part de culpa, va sorgir Les Franqueses Imagina, els meus millors anys d’activitat política.

I ara què? Doncs ara, que ningú es cregui que desaparec, ans al contrari. Ara que amb LFI estem fent una feina impressionant, ara que, des de fa tres anys, gairebé una trentena de persones hem decidit assumir la nostra responsabilitat com a ciutadans i no permetre que altres decideixin per nosaltres, ara que estic gaudint com mai amb els companys de LFI, ara només baixaré els dos esglaons de la tarima de la sala de plens i continuaré lluitant dins del projecte de LFI, per posar fi al clientelisme endèmic que pateix les Franqueses, perquè s’acabin els governs fets a cops de talonari i per fer possible una altra manera de fer política, basada en la transparència i escoltant l’opinió dels veïns.

El ple muncipal també es va acomiadar d’en Ferran

Ara el que més il·lusió em fa, i més em tranquil·litza, és que el poc o molt que hagi pogut fer pot tenir una continuïtat amb els companys de LFI que estan al capdavant del grup municipal. Rafa, Àlex, que gaudiu tant com jo, i prepareu-vos per als grans reptes que vénen a partir d’ara.

Hauria de ser obligatori que tot ciutadà fos regidor una temporada de la seva vida. Entendria com és d’important assumir la responsabilitat com a ciutadà que viu en democràcia.

Salut i ecologia.

Ferran Gontán
Exregidor per Els Verds i LFI