No sé a vosaltres, però a mi, a pocs dies de les eleccions del 27 de setembre, aquesta popular frase castellana: “Ladran, luego cabalgamos”, em ve sovint al cap. I em deu venir en castellà perquè el pensament me’l provoquen afirmacions fetes en llengües que no són el català. Afirmacions arrencades, de vegades diries que amb calçador, per la diplomàcia espanyola a mandataris europeus i/o americans. Ves que només calia treure la veu al televisor quan es repetien les declaracions de Felip VI i Obama: mentre l’un deia, o més aviat semblava que recitava allò de l’Espanya forta i unida, l’altre mirava l’infinit. Just com quan ma mare em preguntava la lliçó d’escola: jo la repetia i ella -que ja se la sabia més que jo a cop fer-me-la dir-, mirava la paret. Doncs això. Com si tots dos diguessin: apa, ja hem fet el que havíem de fer, ara escriviu els titulars, vinga.
El Govern espanyol, que segueix insistint que aquestes eleccions del 27 de setembre només són unes autonòmiques normals i corrents, les està internacionalitzant a base de buscar la frase en contra d’un mandatari o altre. En contra de la nostra independència, de forma explícita, tampoc ho són. Donen per titulars sucosos i espanten els indecisos, això sí. Afortunadament, la tradició democràtica europea i americana els fa ser cauts i esperaran el resultat de les urnes per a fer un altre pas en la seva definició al respecte.
Titulars i declaracions que juguen amb la por, sí. Amb aquesta emoció ancestral que paralitza. Però al mateix temps, ganivet de doble tall, la situació és estimulant. Si se’n parla a Brussel·les, si es discuteix si hauríem de sortir de la UE i tornar-hi a entrar o no, si un representant diu que sí i l’endemà l’altre diu que no… caram! Deu voler dir que es comença a veure la independència de Catalunya com una possibilitat. O com una probabilitat, potser. “Luego cabalgamos!”
Quan escric això falten exactament nou dies per a les eleccions. Encara ens deu quedar molt per veure i sentir: la maquinària de l’Estat Espanyol és forta i poderosa i no s’estarà de miraments, ja ho hem vist i no ho hem vist tot, segur. I no parlo dels tancs a la Diagonal. Parlo de pressió política, mediàtica, jurídica, de gent poderosa i intel·ligent (sí, sí, intel·ligent) que no s’estarà per brocs, a la qual hem de contraposar la nostra esperança, la força d’un poble que vol decidir democràticament el seu futur i també la nostra intel·ligència per arribar a les urnes havent convençut els qui encara ara no ho estan que ens cal ser lliures per sobreviure com a país.
Carme Ballús
Article publicat a www.naciogranollers.cat el passat 22 de setembre de 2015. Podeu veure’l en el següent enllaç
