Des del 2003, en dotze anys, més de 800 dones han estat assassinades. Quin és l’origen de tota aquesta salvatjada? La violència contra les dones té un punt d’inici no menys violent però que no deixa marques al cos. És el micromasclisme: el masclisme amagat ens les convencions socials, darrere la quotidianitat, darrere la tradició, que com a societat hem acceptat, comentaris verbals, mirades inapropiades, actituds no respectuoses, que contribueixen a fer prevaldre els homes sobre les dones en la vida quotidiana.
Aquesta violència és banalitzada, és subtil i busca el subterfugi per passar desapercebuda. Es troba legitimada per l’entorn més proper i reflecteix la desigualtat provinent de la societat patriarcal en la qual vivim.
El micromasclisme és la base sobre la qual es construeix la violència, primer psicològica i despés física, que acaba assassinant més dones que altres tipus de terrorisme, on l’Estat ha destinat tots els recursos possibles: lleis, recursos humans, recursos econòmics. No és el cas del terrorisme masclista, que tot i tenir algunes lleis, no s’hi han esmerçat els recursos necessaris i encara es tracta la violència de gènere com un tema individual, victimitzant les víctimes i perpetuant el problema.
Denunciar els micromasclimes que patim diàriament i deixar enrere la cultura de la complicitat i la banalització mostrant el nostre ferm rebuig és un dels passos que cal que com a persones anem fent cada cop més. Dones i homes ens enfrontem al terrorisme real que cal erradicar.
Som dones; mai més víctimes. Ens volem vives. 25 de novembre: Dia Internacional en Contra de la Violència de Gènere.
Elisabet Pericas
Regidora d’Imaginem Les Franqueses en Comú
Opinió publicada al butlletí municipal de Les Franqueses del Vallès de desembre de 2015
