Aquest dissabte passat, 1 de febrer, vaig fer l’esforç d’aixecar­-me d’hora un dissabte i agafar el tren cap a Sant Andreu Comtal. El motiu d’aquest desplaçament era assistir a una assemblea, una assemblea sobre temes polítics i socials. A diferència d’altres cops, no era una assemblea interna del partit on milito, però sí que hi havia els companys i companyes de militància; la novetat era que hi havia gent amb qui no compartim militància, gent de diferents orígens, de diferents moviments socials i militàncies diverses.

Assemblea “Ara és demà”

Aquesta assemblea era diferent, era l’Ara és demà, una assemblea oberta convocada per EUiA i ICV, però sense ser una assemblea pròpia, una assemblea oberta a tots i totes amb dos objectius: com sortir victoriosos en les diferents lluites socials i com construir un espai que aglutini tota l’esquerra alternativa a Catalunya, tot això debatut i discutit  entre tots i totes en un procés de confluències.

La primera impressió va ser positiva simplement amb la valoració visual: molta gent, moltíssima, unes 1.411 persones acreditades per internet, però uns 1.700 assistents finalment. Després va venir la part que centrava el meu interès: el debat, i la veritat és que el vaig acabar molt satisfet. Per la gran quantitat de gent es va organitzar un sistema curiós de participació: cadascú tenia un número i un color a l’atzar que l’assignava a un grup de debat, d’unes 60 persones; després cada grup es dividia en grups més petits, d’unes 10 persones; cada un d’aquests grups tenia un relator voluntari que prenia nota del debat. Després de dues hores d’intercanvi d’idees, els debats es centralitzaven al grup gran i finalment uns representants portaven la conclusió de cada grup a un grup de treball conjunt de tota l’assemblea, que va elaborar un document conjunt amb totes les aportacions. La forma més simple d’il∙lustrar això és deixar-­vos l’enllaç al document final: pad.araesdema.cat

Les 10 conclusions generals d’Ara és demà


D’aquest document es van extreure 10 conclusions generals que podeu veure a la imatge.

Personalment vaig aportar les meves opinions personals, i especialment vaig exposar l’experiència de Les Franqueses Imagina com un bon exemple i model que podria ser enriquidor en aquest debat tan ambiciós com és construir la unitat de l’esquerra des de la diversitat i la base amb l’objectiu de guanyar i canviar­ho tot. De tot el que es va parlar jo extrec unes conclusions importants per a mi:

  • Cal seguir treballant per la confluència.
  • Cal traslladar el debat als pobles i ciutats.
  • Cal construir des de les bases un programa comú de mínims.

Finalment, crec que en temps tan durs com els que patim les classes populars actualment, les espurnes d’esperança es convertiran en focs de canvi, alliberament i revolució si apostem per lluitar junts i juntes.

Àlex Vega
Militant d’Alternativa Jove – Joves d’EUiA i membre de l’assemblea de Les Franqueses Imagina