El passat dijous 11 de desembre es va aprovar al Congrés dels Diputats, gràcies a la majoria absoluta de PP, la controvertida Llei de seguretat ciutadana, coneguda pel nom de “llei mordassa”, una actualització de la Llei Corcuera del 1992. És un nou cop mortal a la feble democràcia que ha imperat a l’Estat espanyol des de la fi de la dictadura. Amb justificacions tan vagues com una demanda creixent de la ciutadania entorn de la seguretat ciutadana, o amb l’intent d’actualitzar conceptes i adequar-la a les circumstàncies socials actuals, el PP ha aprovat la que pot ser, en acabar els tràmits al Senat, una de les lleis més restrictives en drets fonamentals que s’han aprovat mai a l’Estat espanyol.

I per què aquesta llei? I per què ara? La realitat és que l’Estat necessita tenir més control social que mai, ja que en els darrers anys, gràcies a la crisi, la societat ha decidit prendre el carrer per dir que ja n’hi ha prou, i com a conseqüència, l’Estat ha començat a tenir por. Ha decidit que calia restringir els drets fonamentals de manifestació i reunió, i que volia seguir tenint la paella pel mànec en el control de l’espai públic. No és casualitat que es plantegi aquesta llei justament en els temps que corren. Per a l’Estat és una eina necessària, igual com el control i la repressió que estan sofrint les manifestacions socials de rebuig a les retallades en el sistema públic de benestar social, bàsicament en salut, educació, feina i accés a la justícia.

Els que manen, i no només els que els coneixem les cares, volen que seguim essent una societat adormida, una societat tancada a casa, només preocupada de consumir, i que sobretot no doni “problemes”. Aquesta llei és un atac a l’organització social que s’està produint arreu de l’Estat en defensa de les persones (PAH, organitzacions i assemblees en defensa de l’educació pública i la sanitat, assemblees d’aturats i aturades…), i no de les entitats financeres, com ha estat fent el govern. Perquè quan l’estat decideix no lluitar per la seva gent, és la gent que ha d’organitzar-se per defensar-se, tal com hem fet, i no hem fallat. Hem sortit al carrer, hem parat milers de desnonaments i, tot i semblar fort, a l’estat i als lobbies que dominen el poder, això no els va bé. No els fa guanyar diners. Per això els cal posar-nos la mordassa.

Qui hi està en contra? Doncs hi estem en contra centenars de col·lectius socials i assemblees, i la majoria de partits d’esquerres, que veiem com aquesta llei trepitja els nostres drets. Qui més? Doncs també hi mostra rebuig la mateixa Unió Europea, que coincideix a dir que és una llei de caràcter restrictiu dels drets de reunió i llibertat d’expressió.

Què implica aquesta llei? Doncs la llei preveu multes que van des de 100 fins a 600.000 €, segons el delicte que es cometi. Preveu multes de fins a 600.000 € per manifestar-se sense autorització prèvia i de fins a 30.000 euros per intentar impedir un desnonament. També prohibeix manifestar-se davant el Parlament, davant dels centres de salut o dels bancs, i també l’ocupació pacífica d’aquests espais, prohibeix enregistrar actuacions policials i també penalitza les recollides de signatures sense autorització, o enganxar lemes o convocatòries al mobiliari urbà. Sanciona per ocupar la via pública i exercir el dret de manifestació o reunió, si no es “comunica” prèviament als cossos policials… La llista és llarga, però perquè n’hi hagi per a tothom també preveu les anomenades “devolucions en calent” (el retorn immediat dels “sense papers” tan bon punt com trepitgen sòl espanyol), que l’Estat espanyol ja ha practicat, i a causa d’això, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha demanat a Espanya que en doni explicacions. Aquesta il·legalitat actual potser serà legal si la Llei de seguretat ciutadana tira endavant.

Eli Pericas
Membre de l’Assemblea d’LFI