Normalment una part de la ciutadania quan sent a parlar de l’1 de maig pensa en un dia de festa, moltes vegades identificat com el dia del treball, cosa que ara porta a fer bromes sobre l’atur. Realment aquest dia significa molt més que un simple dia festiu del calendari, amb un contingut que a pesar de l’intent del sistema d’esborrar-lo i deixar-lo buit de contingut ideològic, continua molt viu, i que en l’actual situació de crisi del sistema capitalista torna a prendre força. Aquest breu article d’opinió és una petita i humil aportació per ajudar a recuperar aquest sentit i fer-ne difusió.

Quin és l’origen de l’1 de maig? Per respondre aquesta pregunta hem de retrocedir a l’any 1886 als Estats Units, en el context de la lluita del moviment obrer per la conquesta de les 8 hores laborals. A la ciutat de Chicago l’1 de maig va començar una vaga general dels obrers per aconseguir les 8 hores. El dia 4 de maig la situació va derivar en la revolta de Haymarket, on l’enfrontament entre els obrers en vaga i la policia va generar una dura repressió contra els treballadors.

Màrtirs de Chicago

El sistema va carregar contra el moviment obrer per tallar els aires revolucionaris de soca-rel, i per això van castigar 8 sindicalistes anarquistes, els 8 Màrtirs de Chicago. En un judici amb molta manca de legalitat es va condemnar 3 dels obrers a presó i 5 van ser condemnats a mort. Com a resposta a aquests fets l’any 1889 a París, la Segona Internacional va declarar l’1 de Maig com a dia de la classe treballadora, el Dia Internacional dels Treballadors en honor dels Màrtirs de Chicago.

Així la Segona Internacional Socialista proclamava el dia de la classe treballadora del món en honor dels treballadors anarquistes assassinats pel sistema per lluitar pels drets de la seva classe. Tan simbòlic és el significat d’aquest dia que als mateixos Estats Units on van succeir els fets no es celebra oficialment l’1 de Maig. Davant la por que la celebració estengués una consciència socialista entre els treballadors, van crear una festivitat alternativa al setembre.

Així arribem a avui en dia, en plena crisi del sistema, on tots els drets que la classe treballadora ha anat conquerint durament al llarg dels anys comencen a ser atacats i desmantellats per una ofensiva neoliberal sense precedents. I que podem fer ara? Potser no quedar-nos a casa, sinó sortir al carrer i defensar els drets de les treballadores i treballadors, perquè mai més haguem de plorar més màrtirs.

Aquest 1 de Maig les manifestacions tornen als carrers, tothom s’hi pot sentir còmode, totes les sensibilitats progressistes seran representades als carrers: socialdemòcrates, socialistes, comunistes, anarquistes, indignats, cristians de base, esquerres alternatives, etc., tots tenen manifestacions aquest dimecres 1 de maig i tothom pot trobar el seu espai.

Personalment crec que és millor si marxem pels carrers tots plegats, encara que no sigui remenats. Encara cal recórrer molt camí en la construcció d’un món millor, però cada pas és una conquesta. Aquest 1 de Maig tothom al carrer per defensar la dignitat i els drets de la classe treballadora.

Àlex Vega, Militant d’Alternativa Jove – Joves d’EUiA i de CCOO, membre de LFI.