Ara toca prioritzar la remodelació de la plaça d’Espanya. El que fa que aquesta obra sigui més urgent que la demanda que fan els veïns i veïnes de la plaça de Can Patirem, no sé si ho sabrem.
El cert és que l’Eustaquia, una veïna de la plaça de Can Patirem (per als que no sàpiguen on és: veieu enllaç de localització) fa més d’un any que demana una reforma per resoldre tota una sèrie de deficiències que té la plaça de Can Patirem. I ho ha fa amb els instruments democràtics que actualment tenim: instància a les regidories d’obres i serveis o d’urbanisme, parlar amb l’alcalde i els regidors de les àrees pertinents, carta al síndic de greuges, presència i pregunta al ple municipal…
Ha tingut respostes escrites. Aspectes com la neteja del parc i la tallada de la gespa es van resoldre puntualment després d’haver anat al ple municipal, però per a d’altres no hi ha pressupost… També ha pogut ensenyar in situ a l’alcalde i regidors allò que cal remodelar de la plaça: paviment, arbres, brutícia, comuna de gats, etc.
El síndic de greuges respon que l’ajuntament ja està en procés de solucionar les seves demandes.

Can Patirem, un espai oblidat

Avui, dilluns 21 de juliol, ens trobem amb l’Eustaquia i un grup de veïns. El seu descontentament per l’estat d’aquest espai és cada dia més gran.
La Manuela opina que tenen un parc que és una llàstima que no el puguin utilitzar. ”Hi ha molta porqueria i està molt abandonat; només serveix per als animals”, diu.
En Jose es queixa perquè s’ha posat un contenidor en un pas de vianants, i ara no hi ha visibilitat. I en relació amb la plaça, diu: “No hi ha més que gossos; si ha de ser ser així, que treguin el cartell que prohibeix el pas.” “S’ha d’arrencar els arbres i posar-n’hi d’una altra classe; també s’hauria de fer una rampa per pujar des del carrer Barcelona.”
La Rosario, en la mateixa línia, demana que “pavimentin i treguin aquests arbres, perquè tenim tota la casa plena de formigues i de brutícia.”
L’Anna no està contenta amb els serveis que es presta en aquest carrer: “El carrer sempre és brut… Volem que ens facin una rampa per als nens i les persones grans que no poden baixar.”
En Josep diu: “Vull que treguin aquests arbres i arreglin la plaça!”
Nosaltres ens preguntem: quina política municipal vivim. Urbanitzem i urbanitzem espais i després no se’n fa el manteniment adequat.

Can Patirem, un espai degradat

Ara es fa un parc, es posen uns bancs… i pocs anys després resulta que ja no interessa; s’hi tira ciment i es fa un pàrquing que no han demanat els veïns, ja que en tenen dos de molt propers. Resten els bancs sense cap ombra posats juntets amb els cotxes.
Abans hi havien uns barracons que feien d’escola. Ara hi ha un espai abandonat amb necessitat urgent d’arranjament, perquè qualsevol adult o nen pot caure i fer-se molt mal.
Hi ha ciutadans que només fan ús del barri per dormir, i no volen saber res del que els envolta ni de l’espai públic. Però n’hi ha que sí que volen viure bé a les seves cases, als carrers, a la plaça, al seu entorn proper, i que a més tenen cura d’aquests espais públics, i demanen que l’ajuntament respongui a aquestes necessitats. Són necessitats individuals o privades? No. Són demandes per tenir un barri millor, més ben cuidat, més aprofitat per persones de totes les edats i condicions.

Accessos complicats per als veïns

Però no es fan actuacions puntuals, no es canvien arbres, no es posa un altre tipus de paviment, no es posa algun banc més o contenidors per a rebuig… Per què? Resposta: no hi ha pressupost. I ens tornem a preguntar: per què és més urgent arreglar la plaça d’Espanya? Qui decideix que ha de ser així?
La política de veritat és la que escolta, dialoga, la que respon, i malgrat que hagi de donar una negativa, dóna arguments que els ciutadans puguin comprendre. No n’hi ha prou de dir que no hi ha diners. Els ciutadans som persones adultes i intel·ligents, paguem els nostres impostos i veiem com és prioritzen obres de dubtosa urgència, sense saber ni entendre per què el nostre entorn proper no és cuidat igualment pels responsables de fer-ho.
Els mecanismes que tenim per poder participar de les polítiques municipals no són vàlids, el ciutadà no se sent escoltat ni respost. Ens fan fer papers, entrevistes, cartes, instàncies… però la situació de fons no es resol.

Avui parlem de la plaça de Can Patirem, dels seus veïns i veïnes amb unes necessitats no resoltes, Què s’hi pot fer? Queda la denúncia, queda poder explicar-ho i que tothom conegui el descontentament i la desconfiança en la gestió municipal, sigui del color polític que sigui.