Passats uns dies des de la constitució dels ajuntaments, en el cas de les Franqueses aquests dies ens hauran anat molt bé, a les tres candidatures d’esquerres, per analitzar què va passar i per què no vam ser capaços d’arribar a un acord que fes el tomb a 20 anys de polítiques basades en el totxo i per a la gent del totxo exclusivament (i no parlo del paleta o el manobre, precisament)

Més enllà de retrets dels uns als altres (tots en podríem fer), segurament el que més va pesar perquè no hi hagués acord va ser la celeritat amb què es van produir totes les negociacions i si hi afegim la desconfiança generada per antigues ferides del passat, era una barreja difícil de pair.

És cert que l’emprenyada i la decepció per l’oportunitat perduda són presents encara, però el mateix que pots tenir amb un veí per una discussió en una junta de l’escala. No oblides, però cal restablir ponts, perquè al final ens hem de trobar tots dos al replà de l’escala cada matí i ens haurem de posar d’acord en la reunió següent per arreglar l’ascensor.

Per això més que retrets, crec que paga la pena que els negociadors d’Imaginem, PSC i ERC tornin a seure, ara sense presses (tenim tota la legislatura) per consensuar postures i mirar d’arribar a acords i aconseguir que el govern camini per allà on totes tres candidatures (no oblidem que sumem 3.311 vots, més que qualsevol altra combinació de govern) considerem que ha de caminar.

Entenc que cal reprendre el diàleg, amb honestedat i sense prejudicis ni complexos, deixant a banda el que va passar aquests dies i cercant allò que ens uneix, més que allò que ens separa. I per evitar malentesos, aquest cop s’haurien de fer públiques les actes signades després de cada reunió.

Si totes tres candidatures anem amb l’honestedat necessària, el treball fet, pensant i actuant en clau municipal, mirem d’empatitzar amb els altres interlocutors i, quan hi hagi dubtes de la postura de l’altre, expressem obertament quins són els nostres neguits (sense retrets), les possibilitats d’arribar a acords seran molt altes i fins i tot sense un acord global, hauríem refet ponts amb el veí de l’escala.

Potser cal esperar a les primeres postures en el Ple i veure com responem cadascun dels actors. Crec que els meus companys no acceptaran sous elevats ni sobresous encoberts en regidors sense dedicació. No crec que acceptin regidors amb dues o tres regidories i amb mitja jornada de dedicació.

I per començar, cal que les tres candidatures i les respectives assemblees, agrupacions i seccions locals fem la següent reflexió: si realment estem a favor d’arribar a un acord que ens permeti marcar el ritme aquesta legislatura, anem rumiant, perquè hi ha actuacions que ja està portant a terme aquest govern i que hipotecaran el futur econòmic, social, cultural i territorial de manera gairebé irreversible.

Si arribem a un acord, totes aquestes actuacions potser no es podran aturar del tot, però segur que la forma de fer-les serà diferent. Tot i ser totxo, probablement pensarem primer en el paleta i el manobre.

Per la meva part i així ho transmeto als meus companys, no renuncio a res que sigui possible dins la legalitat.

Ferran Gontán
Exregidor d’LFI

Opinió publicada al diari El 9 Nou del Vallès Oriental el divendres 26 de juny de 2015